Fa temps que aquest blog estava inactiu. Va nèixer per expressar, cara a l'exterior, el canvi que s'anava produïnt en el meu interior. Curiosament de les primeres coses que hi vaig publicar van ser aquarel·les meves, una part de mi que sempre ha intentat anar sortint a la llum, quan li he deixat temps i espai. Després, el blog va agafar un caire més professional que es va concretar en la creació d'Auri i, més endavant encara, vaig crear la nova web (www.auri.cat). Encara que vaig continuar pintant a estones i vaig publicar el llibre del Parc de Montserrat, la situació global del país ens ha afectat a tots i ha fet canviar radicalment alguns dels plantejaments inicials que m'havia fet.
Des del 2008 en que vaig començar el blog, han passat moltes coses, coses molt dures i d'altres no tant, sembla que l'univers s'ha proposat ensenyar-me algunes lliçons de forma accelerada i amb contundència, per tant, he decidit que ell ja sap que es fa i que jo em convertiré en bon alumne per anar aprenent tot el que té per ensenyar-me. Revoltar-me i lluitar en la seva contra, és inútil en aquest cas. Però, això, no és una actitud de rendició, sinó d'aprenentatge actiu i joiós.
Aquest serà l'objectiu del blog a partir d'ara. Publicaré il·lustracions meves (aquarel·les, dibuixos, fotografies,...) acompanyades de textos que expliquin les vivències que hi ha al seu voltant, o suggerides pel que mostrin les imatges, i aquesta és la primera.
És una vista del poble de Benissanet des dels camps de conreu que baixen cap al riu. Donada la vinculació sentimental que tinc amb aquest poble (la meva dona hi és nascuda), vaig estar molt de temps buscant alguna imatge per representar-lo, que m'agradés prou. Vaig fer diversos intents que van acabar a la brossa del reciclatge, fins que va sorgir aquesta aquarel·la. Soc molt exigent amb els meus treballs i aquesta també hauria acabat estripada, però al final es va salvar, perquè malgrat els seus defectes, tenia alguna cosa que m'atreia. Això sí, va quedar oblidada en una capsa de pintures fins que fa poc, fent neteja i ordenació, va tornar a sortir a la llum. La meva dona la va veure i va voler escanejar-la per publicar-la al FB, d'això ja fa uns mesos. La sorpresa ha estat quan la pàgina de turisme de Benissanet ha decidit usar-la per la seva pàgina principal. Per mi ha estat un honor i un goig. Però també un avís -ja us he dit que m'he convertit en un alumne aplicat- que aquest blog havia de recomençar, portava setmanes donant-li voltes i no aconseguia mai trobar el moment i la forma. O sigui que, gràcies Benissanet per aquesta "espenteta". A més quan l'he penjat al blog he mirat el títol de l'última entrada i he observat el títol de la conferència..., sí, això, eliminar bloquejos a la vida...
