diumenge, 15 de desembre del 2013

AQUAREL·LES DE FLORS








Aquesta vegada us deixo les imatges de les primeres aquarel·les que ja estan penjades a la seu de Sedibac a Barcelona. Ha estat un dels objectius que m'havia marcat per aquest curs, i estic content d'haver-ho aconseguit. Continuo a casa amb noves pintures per anar millorant el meu estil en aquest art de l'aquarel·la que, per mi, és un repte entre un gran nivell tècnic, que ha de donar un aspecte de senzillesa absoluta.

Donada la meva forta vinculació amb la natura, les flors sempre m'han atret. Les he buscades, les he observades, les he fotografiades, les he dibuixades i les he pintat. Des de les llunyanes (en el temps) classes de taxonomia de la facultat de biologia en les que les teníem que anar "estripant" en la seva anatomia, sota la lupa binocular, per descobrir les seves parts constituents i així poder-les classificar correctament, fins ara, hi ha un llarg camí.

Un camí que m'ha portat a entrar de ple en el món de la teràpia floral, descoberta pel metge anglès Edward Bach, els anys trenta del segle passat. Quan hom repassa la bibliografia i estudia les aplicacions actuals d'aquesta teràpia, és impossible no sorprendre's de la "intuició", per dir-ho d'alguna manera, d'aquest home, que va constatar la relació entre les flors i l'ànima humana.

En el meu cas, la nova visió de les flors des d'aquest punt de vista, va arribar de la mà de la meva parella quan, el 2006, va fer una formació força important en aquesta línia. Cal dir que, al principi, no li vaig fer massa cas, però a mesura que les essències i els llibres sobre elles, van començar a córrer per casa, vaig començar a sentir una ressonància interior cap a les plantes, d'una forma diferent a com ho havia fet fins aleshores. Vaig participar en algunes activitats d'aquella formació per la meva condició de biòleg i vaig ajudar a identificar-les correctament a la natura i vaig aprendre els sistemes d'elaboració solar i de cocció de les essències.

També va ser aleshores quan vaig començar a pintar-les d'una manera diferent. Se'm va ocòrrer barrejar a l'aigua de la pintura, l'essència de la flor que estava pintant. Al principi va ser només per intuició, després, em vaig adonar que això feia augmentar la vibració global de la pintura, al poder integrar les eines personals que em permetien comprovar-ho i que ja explicaré amb detall en un altre moment.

Un pas més enllà va ser començar a preparar essències de flors noves, que no estan en el sistema floral de Bach i prendre-les per comprovar els seus resultats. L'avantatge d'aquest sistema floral, és que és del tot inocu a nivell físic, donades les dilucions amb les que es treballa, properes a les de l'homeopatia. El seu efecte és subtil i treballen sobre nosaltres en un pla energètic.

D'aleshores ençà he pogut comprovar els seus efectes entre la família i els amics, i en mi mateix, a vegades amb resultats difícilment creïbles per a la medicina occidental. Hem solucionat no solament problemes psicològics, sinó també aspectes purament físics que no remetien malgrat diversos tractaments clàssics.

Per això crec que m'ha arribat el moment d'aprofundir tot el que pugui en l'estudi d'aquesta teràpia, participant en els cursos que considero interessants i llegint tot el que cau a les meves mans sobre els treballs que s'han portat a terme. Com diu P. Kaminsky en un d'aquests llibres "La teràpia floral és part de tot un espectre de modalitats de sanació que contemplen l'èsser humà i la matèria física com xarxes de complexos camps energètics que s'interrelacionen entre sí". Com a científic, que m'agrada trobar una raó a tot el que observo, sé que en aquest moment la ciència encara no pot explicar perfectament tot el que veiem, però el fet que no ho poguem explicar, no vol dir que no existeixi. La nostra tasca, en tot cas, serà avançar des d'allò conegut a allò desconegut i anar omplint de significat tot això que anem descobrint.

La teràpia floral m'interessa perquè és un repte a la ciència convencional i perquè pot ajudar a moltes persones a sentir-se molt millor amb elles mateixes i avançar, amb una mica més de llum, en aquest camí que tots hem vingut a fer aquí a la terra.